Operació "PONT DE VILOMARA"

• Objectiu: Fer publicitat del curtmetratge "El Pont de Vilomara"
  Coneixent l'extensió i popularitat que va agafant la revista "La Nostra", ens vam proposar colar una crítica de "El Pont de Vilomara" dins la secció cinematogràfica d'aquesta revista.
  Així doncs, ens vam fer passar per un col·laborador d'aquesta revista i vam enviar un text a la redacció.
  Al cap d'una setmana, estant tots a l'expectativa perquè no sabíem res, vam veure que aquest text havia estat inclòs en el número 23 de La Nostra.
  
  Després vàrem enviar un DVD del curt (versió provisional) al cap de redacció com a senyal de gratitud, i amb una carta adjunta explicant els motius de tal actuació.

Nota sobre aquest últim punt: La nostra intenció no era malmetre el nom de La Nostra ni la tasca de la gent que hi ha al darrera. Simplement volíem riure, fer riure i enaltir el treball i extensió d'aquesta publicació.
Així doncs demanem disculpes pel mal personal ocasionat; i des d'aquí recolzem la tasca que la gent de la redacció fa per que aquesta revista aparegui cada trimestre.

A continuació hi ha exposat el text que va aparèixer publicat a La Nostra:

El Pont de Vilomara
Comunicació entre generacions

Estem acostumats a considerar que un film cinematogràfic és bo només per si porta el segell de “Twenty Century Fox”, a riure només quan els actors són coneguts còmics nord-americans, o veure només les grans produccions que ens posen als cinemes Lauren...

Però això s’està acabant! Cada cop crec més en aquella frase dels Laxa’n Busto: “Espera’t uns quants anys i Hol·lywood vindrà aquí; la nostra botifarra no podran resistir”.

I és que darrera d’aquestes grans pel·lícules en trobem d’altres (incloent-hi curtmetrages) que, tot i no tenir diners suficients, superen de bon tros el cinema “Made in America”. Només cal que mireu la cartellera del Teatre Principal o d’altres entitats catalanes que setmanalment projecten l’anomenat “Cinema Alternatiu”.

Durant la setmana de la festivitat de Sant Jordi a la meva facultat es van programar diferents activitats culturals, entre elles el “pase” de produccions cinematogràfiques amb alt contingut humà però que mai arribaran enlloc perquè no hi apareixen grans persecucions de cotxes o armes a dojo. Va ser en aquest context que vaig poder veure el curt anomenat “El Pont de Vilomara”, escrit i interpretat per Julio Cadenatella.

El fil conductor d’aquest és l’explicació que fa un avi de família a un amic (molt més jove que ell) sobre com arribar a la població en la que habiten. A partir d’aquesta base van apareixent diferents elements, molt estudiats, que acaben d’omplir d’una forma ben significativa aquesta relació inter-generacional entre l’home gran i el jove.

Podem analitzar des de la posició de cadascun dels protagonistes, on hi trobem un sentiment de respecte vers les persones més grans que nosaltres, però alhora contrastat amb la postura passiva del jove; fins la situació de cada element del mobiliari de la casa; passant pels tocs d’humor que el director afegeix en el curtmetratge, com els moviments estil “Break Dance” de l’actor principal interpreta a mitja explicació, o els moviments de cap afirmatius del jove durant la major part del curt.

Aquest projecte cinematogràfic va ser creat a finals de l’any 2003 i s’ha presentat a diferents concursos, dels que n’ha sortit molt ben posicionat; al mateix temps està rebent molt bona crítica, i ja es comença a parla de la possibilitat de que creui l’atlàntic per competir amb altres produccions americanes.