Qui sóm?•·.·•Ressenyes•·.·•Llibre de visites

2000-06-29

Pollades... (no malpenseu!)

Bona cera! Sóc un poll... sí home, un d'aquell animaloni diminuti e catxundillus, què us he d'explicato? De ben seguri que algun copo uno de mio diminuti germani s'ha instalato temporalmenti sobre la vostra testa, i us ha fet rascare com aquell qui te una butlleti de la LOtto Ràpid.

El mio nom, pel qui no em coneixeu, es Pietro Saltarini, membre de la coneguda famiola de polls trapecistes Famiola Saltarini...Vaig nasquere en el si d'aquesta famiola humile que de mica en mica es va fere un lloc en el mundi de l'espectacle. Vam estari treballanti en els millors circs d'il mondo. Feiem bolos per tutto arreu: Miami, Las Vegas, Madriz, Frankfurt (o Bratswurg, ara no recordo), Villarriba, Yiki de Val, San Ypli, Villahermosa del Conejo Sucio, Santa Rita (lo que se da no se quita), i tantis altris poblachione mondialmente conegudes.

Perdonu il mio accenti italiani, però es que il mio padrino era il Al Capolli, il famosi comerchiante di champú anti ladillis.Diti eto, continuare...Il nostro espectaculo era molto aprechiati per tutto la xeografia terrestri i parti del estrangero... Pero una notte, il espectacli se n'anare a tomari per saqui!Intri il firbori de l'aplauso d'il publico, la miola famiola morire chafati per un bruto (e puto cabrone) espectadori e entusiasti picaro di mas...

Com que estic fins els nassos de parlar aquest híbrid de Català, Bielorús, Suagili i Italià, seguiré la meva explicació en el nostre estimat idioma:Per on anàvem? Ah, si! Tots van morir menys jo, que no havia actuat a causa d'una diarrea galopant. En resum: jo, un pobre poll adolescent, vaig anar a parar a l'atur. No vaig tenir més remei que fer les maletes i embarcar en el primer gos que vaig trobar...

Però la sort no em va abandonar del tot!Aquell gos era d'una okupa anomenada Ruth Rasta... I com tot bon okupa tenia un Audi TT i una empresa petrolera anomenada "Cep Sa", que estava ubicada al Penedès...En canvi noi, anava bruta com una guilla!El seu cap ple de rastes era un paradís per a polls, paparres, gremlins, critters... i algun que altre Tiranosaurus Rex.Així doncs, la primera nit que vaig poder, vaig saltar de l'impecable gos.net al cap ple de rastes.com.Allò era una festa! Hi havia moltes polles(*) per triar, i totes molt simpàtiques elles!Al cap de tres dies vaig conèixer la noia poll de la meva vida, i vaig exclamar: "No lloreis!!!"... Ens vam casar i refundarem la Famiola Saltarini...

I varem fer justo!Al capo d'un mes, la molto borratxina Ruth Rasta si rapari al zero!Tutto poblacione morire in nefasto escabetxini... pobres patrioti!La miola famiola fuimi anare a parare a l'istacione di metro di Barcelona. Allí realitzari salto mortale e nosotri forrari tutto... qüesto quanta pasta!Amb el dinero formari il "Sirco di Da Vinci" in honore a un mio antepassati... e forrare tutto tutto!!!Molto tutto pasta.. e anarem a visquere a Marbella, in el lomo d'il caballo Imperioso, e fuimo feliche e comime fitoplancton e calamars a la romana con moncheta tendri... qüesto fine paladari il mio!

E cuando arribo a casa, capuchino delichioso!E veto aqui un chucho, veto aqui un cato; la mia formidable historia s'acabato!


El Racó Ruk van ser un sèrie d'articles publicats a La Nostra, del 1999 al 2001, amb la intenció de parodiar situacions que es donaven en la societat vilanovina i catalana.Amb un to irònic i certes vegades immoral (raó per la qual la majoria d'articles eren censurats) parlaven sobre situacions quotidianes que, moltes vegades, no ens parem a pensar.